PRIMERS AUXILIS

TEMES: Què fer? Com actuar? Sel.lecció de prioritats Reanimació cardiopulmonar Resum de la RCP Com optimitzar la RCP RCP en nens Normes sobre el torniquet Compressió arterial directa

QUÈ FER? Evitar la mort per hemorràgia, asfixiament, etç. Objectius: Tranquil.litzar el dolor. Evitar el shock. Evitar ferides de segon grau o l'agreujament de les ja existents. COM ACTUAR?   "La primera cosa és no fer més mal" Realitzar un examen ràpid dels ferits, atendre el més greu. Comprovar si hi han cremats, fractures, hemorràgies, etç. Allunyar a la gent curiosa(que només vé a mirar). No moure al ferit excepte necessitat absoluta. Descordar la roba ajustada: coll, pit, cintura. Si la cara té un color vermellós: Elevar el cap de l'accidentat. Si la cara té una col.loració pàl.lida: Elevar els peus de l'accidentat. Si el ferit està inconscient o vomitant: possar-li el cap de costat i col.locar-lo(al ferit) en posició lateral de seguretat. Deixar el conducte respiratori lliure, treient: Elements extranys. Dentadures postises. Llengua. *I traccionar la mandíbul.la cap endavant. NO subministrar aigua o líquids Ferides Greus en posici&ocature; horitzontal o en posició lateral de seguretat (una manta a sobre/sota). "NO PERMETRE AL FERIT QUE S'AIXEQUI O CAMINI". Animar al ferit. NO informar de l'estat de salut del ferit als acompanyants. NO fer servir amoníac per despertar a un accidentat inconscient: pot produïr una contracció brusca de la musculatura cervical (espasme) per un mecanisme reflexe i agreugerir possibles ferides medul.lars existents. 2.1-QUE NO S'HA DE FER? Una vegada allunyada la víctima de la font del perill, no moure-la més de l'estrictament imprescindible. Treure els trossos dels vestits dels ferits: obrir butllofes. Tocar les ferides sense mesures higièniques. Possar un coixi, aixecar el cap o incorporar als que pateixen pèrdues del sentit. Donar begudes i menys alcohòliques. SEL.LECCIÓ DE PRIORITAT  "En cas d'existir més d'una víctima" PRIORITAT IMMEDIATA Problemes respiratoris. Parades cardíaques. Hemorràgia greu. Inconsciència.(Exàmen complert del cap, observant si hi ha sortida de líquids pels orificis naturals.) Shock. Situació amb múltiples oriacute;gens caracteritzada per una circulació deficitària que dóna lloc a perfusió tisular insuficient per satisfer les demandes d'oxígen als teixits. Tórax obert o ferides abdominals. Cremades a l'aparell respiratori. Més d'una fracturació important.(Ossos llargs, fractures obertes.) PRIORITAT SECUNDÀRIA Cremades greus. Ferides de columna vertebral. Hemorràgia moderada. Conscient amb ferides al cap. PRIORITAT 'POSTERGADA' Fractures lleus. Contusions i sofocacions. Cremades lleus. ÚLTIMA PRIORITAT Defunció. 3.1-VALORS LÍMITS PER CONSTANTS VITALS Edat            Pols          Tensió arterial             Frq. respiratòria Adult           160                   80                                 40 Preescolar   140                   90                                 30 Adolescent  120                   100                               20 REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR(RCP). Establir l'existència de parada cardiorespiratòria. Activar el macanisme del servei d'urgències. Posicionar al ferit en posició correcte. Via aèria: Obertura de la via aèria, mitjançant: 1-Hiperextensió del cap i elevació de la barbeta. En el cas de víctimes amb traumatismes, la movilització de la columna cervical pot provocar lesions medul.lars, això vol dir que la inclinació enradera ha de ser moderada; s'evitarà el moviment lateral i la flexió. 2-Triple maniobra de la via aèria. Consta de: hiperextensió del cap, obertura de la boca i desplaçament cap endavant de la mandíbula. Aquest és el mètode d'elecció per quan falla l'anterior i ha de ser comprobat pel personal sanitari. 3-En el cas d'obstrucció per un cos(cosa) extrany, quan aquest sigui material líquid o semisòlid, s'ha d'intentar primer la neteja mitjançant netejat digital. Quan es tracti de sòlids es recomana en primer lloc realitzar compresions abdominals subdiafragmàtiques, anomenat també com a maniobra de Heimlich. Aquesta maniobra implica: *envoltar a la víctima per darrera col.locant el puny tancat sobre l'epigàstric (boca de l'estómac) i presionar fermament amb l'altre mà sobre aquesta zona. S'ha d'alternar mitjançant desobstruccions manuals a nivell de la boca i intents de ventilació assistida, tantes vegades com sigui necessàri. Establir l'existència d'apnea (mirar, escoltar, sentir la respiració). Respiració: Proporcionar respiració ( boca a boca). Descartar obstrucció per cossos extranys mitjançant el netejat de la boca, realitzant amb la introducció del nostre dit índex, enganxat sobre la barbeta de la víctima, fins a arribar a la base de la llengua i aplicar-ho a mode de ganxo. Evitant projectar els possibles cossos extranys cap al fons de la gola. Després d'una valoració ràpida (3-5 segons), mitjançant l'observació del moviment del tórax i de l'entrada i sortida del fluxe de l'aire per la boca, el pacient no respira, insuflarem els pulmons amb aire espirat mitjançant la tècnica de ventilació directa boca a boca, o boca a nas (per nens), que desenvoluparem seguidament: 1.-Es comença realitzant 2 insuflaccions lentes (1,5/2 segons), seguides d'una exhalació completa; d'aquesta manera s'evita l'entrada d'aire en excés a l'estòmac. 2.-Seguidament es comprovarà el pols, mitjançant una pressió sobre cada una de les artèries situades al costat del coll: *Si hi ha pols, es repetiran les insuflaccions a raó de 10-12 per minut fins a aconseguir la respiració espontània. *Si no hi ha pols, es començaran les compressions toràciques(en el cas d'un sol reanimador, es realitzaran 2 insuflaccions cada 15 compressions cardíaques; en el cas de 2 reanimadors, s'aplica 1 insuflaccio després de cada 5 compressions). La freqüència recomenada respecte les compressions toràciques està entre 80-100/min , amb una profunditat aproximada de 4-5 cm, o sigui que s'aconsella una relació compressió/relaxació de 50/50. Aquestes etapes es possaran en funcionament tan aviat com sigui possible i s'ha de realitzar en aquest ordre: *La posició del ferit ha de ser la posició lateral de seguretat (PLS), amb la cama dreta flexionada(si presenta respiració espontània).L'altre posició per iniciar la RCP ha de ser l'anomenada "decúbito supino" - posició de defensa. RESUM DE LA RCP. COM OPTIMITZAR LA RCP. Sincronització ventilació-massatge cardíac. Aquesta sincronització és l'objectiu per aconseguir un entrenament adequat i ha de ser: 1 ressuscitador = 2 insuflaccions cada 15 compressions. 2 ressuscitadors = 1 insuflacció per cada 5 compressions. *Com a resultat equival a mantenir els nivells de: 10-12 insuflaccions per minut i de 80-100 compressions per minut. RCP EN NENS I LACTANTS. Les majors diferències són donades en el nen molt petit i en lactants menors d'un any. Per efectuar l'obertura de la via aèria en ells, no s'ha de hiperextendre el coll, perquè pot col.lapsar parcialment la tràquea. El millor mètode de ventilació és el boca-boca-nas, englobant la boca i el nas del nen. El volúm de l'aire insuflat, ha de ser molt petit i la freqüència de 20-25 ventilacións/minut. El massatge cardíac es realitzarà amb dos dits, situats 2 cm per sota de la línia intermamilar, a un ritme de 120 compressions per minut. La sincronització amb la ventilació és la mateixa que la d'un adult 5:1. NORMES PER LA COL.LOCACIÓ D'UN TORNIQUET. Col.locar-lo sempre en la part lesionada del cos que es troba entre la ferida i el cor. S'ha d'utilitzar materials suaus i amb una amplada de 10 cm. Col.locar encoixinat(coixí) sobre la pell a on es vagi a possar el torniquet.(Quan més rígid i més estret sigui el torniquet, major serà el mal dels teixits comprimits; per tant, s'ha de fer servir el més ample possible.) Donar dues voltes amb el torniquet al voltant de l'extremitat afectada i fer mig nus. Col.locar un pal, llàpis o un objecte similar en la part superior del mig nus i completar el nus sobre el ell mateix. Girar el pal per apretar el torniquet fins que pari de mica en mica de sangrar i SOBRETOT NO GIRAR MÉS.. Mai cobrir un torniquet amb un vendatge, roba, etç. que impedeixi la seva localització immediata. Reflexar l'hora en que s'ha col.locat el torniquet, col.locant una senyal molt clara que identifiqui al ferit com a portador d'un torniquet. Afluixar el torniquet SENSE TREURE'L cada 20 minuts. No mantenir col.locat un torniquet més de 2 hores, en qualsevol cas. Cobrir el pacient amb una manta o similar, ja que la pèrdua de sang li produirà fred. Una vegada possat i apretat el torniquet, mai s'ha de treure pel socorrista, ja que si es treu sense les degudes precaucions mèdiques l'estat de shock s'agreuja, podent arribar inclús a produïr-se la mort súbita del malalt. POSSIBILITATS DE COMPRESSIÓ ARTERIAL DIRECTA. Caròtida: Es realitza la compressió amb el dit pulgar(dit gros) en la caròtida i el resto de la mà en la part posterior del coll.(figura 1). Subclavia: Es realitza la compressió amb el dit pulgar en la subclavia i el resto de la mà en la part posterior de l'hombro.(figura 2). Axilar: Es realitza la compressió amb el dit pulgar en la ferida i el resto de la mà en la part posterior de l'axila, sense aixecar el braç.(figura 3). Humeral: Es realitza la compressió amb el dit pulgar en la ferida i el resto de la mà en la part posterior del braç, amb una lleugera elevació del mateix.(figura 4). Femoral: Es realitza la compressió amb el puny lateralment.(figura 5). TORNAR